Portada > Turisme > Llocs d'interÚs
Llocs d'interès


Patrimoni natural

EL BARRANC DE LA GALERA

És el corredor biològic que solca l'interior de la comarca del Montsià, corre des dels Ports fins a l'Ebre. Constitueix una típica rambla mediterrània, d'una amplada considerable que resta seca la major part de l'any, només hi circula l'aigua esporàdicament com a conseqüència de temporals de pluja.

Vàries són les surgències i fonts que hi neixen: la font de la Llagosta, la del boix, la cendrosa, la del Bosc, etc. Al seu pas per l'interior de a Galera hi trobem la Roca Miloca sempre banyada d'aigua; en les zones més baixes i argiloses s'acumula l'aigua de forma permanent creant uns espais naturals especials, són les Foies, la d'Ulldecona i la de Masdenverge.
La vegetació típica del barranc és la pròpia mediterrània i les espècies endèmiques del barranc són el lligabosc valencià, les sargueres i els baladrars. Al seu pas per la Galera i en concret a la zona del Povet de Sant Vicent hi ha un bosc de pins característic, unes escales de pedra ens permeten de baixar fins al llit del barranc.

És de destacar la seva importància històrica, des de l'època de la prehistòria ja tenim testimonis d'assentaments humans als extrems del barranc, del neolític són el jaciment de la Cova del vidre als Ports i les terrasses vora l'Ebre. D'època ibèrica el de Mianes, d'època romana el Mas de Sant Pau i d'època medieval la Torre fortalesa de La Galera.

Actualment hi ha una ruta senyalitzada que segueix el trajecte del barranc (a peu o en bicicleta) que arrenca des de la torre de la Carrova - Amposta, fins al cor dels Ports passant per La Galera.


LA PLANA DE LA GALERA

La plana de La Galera es troba al bell mig de la comarca del Montsià, entre els Ports i la serra de Godall. És tracta d'una gran depressió orogràfica surcada principalment pel barranc de La Galera i d'una pendent lleugera que fa que les aigües es drenin a l'Ebre.

Antigament estava tota poblada de vegetació de bosc típic mediterrani, sobretot d'alzines. Amb la implantació de l'agricultura es va anar desforestant els boscos i aprofitaren els terrenys per a cultivar el tradicional cultiu de l'olivera i els garrofers.

Possiblement és a l'època dels ibers que ens hem de remuntar quan parlem de la introducció de l'olivera; i quan parlem de la introducció del treball del fang i l'elaboració de peces de ceràmica, una simbiosi que perdurarà al llarg dels segles fins als nostres dies.

Del cultiu de l'olivera neix l'oli d'oliva tan preuat a les nostres contrades; el qual ens ha deixat un important llegat etnològic i patrimonial: casetes de camp, construccions de pedra en sec (valones, marges, etc.). La ruta que proposem per la plana us farà apropar en aquest món rural.

Patrimoni arquitectònic

Centre d'Interpretació de la Terrissa

Actualment la planta baixa de l'ajuntament es ocupada pel Centre d'Interpretació de la Terrissa que ens farà apropar a l'ofici mil·lenari de terrissaire. Ës una mostra de cantes, cadubs, gerres i altres peces fetes al torn de mà, així com una passejada per la història dels canterers galerens.


Plaça Hermenegild Santapau

Homenatge al pare Hermenegild Santapau, nascut a la Galera i jesuïta a l'Índia, el 1968 en un viatge a Espanya fou anomenat fill predilecte de la població. Estava doctorat en filosofia a la universitat Gregoriana de Roma, va estudiar teologia i botànica a Anglaterra i a l'Índia. Exercí la docència a la universitat de Bombai, d'on era rector. L'estudi de la flora de l'Índia el portà a ser director del Servei de Botànica de la Índia i membre del Consell Superior de les Investigacions Científiques de l'Índia. El Parc Nacional de Khandala porta el seu nom.



Plaça del mercat

Es tracta d'un edifici públic realitzat a principis de segle XIX amb ferro per tota l'estructura, amb coberta a dues vessants i adorns de fusta treballada, delimitant un espai obert que s'utilitzava per fer el mercat públic. El dia de mercat és el dissabte al matí.



Imatges del municipi

  Suggeriments  Nota Legal